Aquestes setmanes han aparegut diverses notícies del pare de Lost, JJ Abrams, la setmana passada comentàvem l’èxit i renovació de Fringe per una temporada més. Aquesta setmana tenim bones i males notícies del director, la creu la posa la cancel·lació d'Alcatraz, la seva gran estrena d’aquest any, per la baixa audiència. La bona notícia és que ha presentat el seu nou projecte: Revolution.  

Aquesta setmana ha desvelat la trama, el seu pòster i un tràiler de 4 minuts. De moment, l'única aposta de ciència ficció per a la pròxima temporada, tot el contrari que la passada que a hores d’ara n'hi havia programades 4 o 5 i no n'han renovat cap. Suposo que vist el fracàs han decidit canviar la temàtica cap a la tragèdia o la comèdia familiar. Una llàstima pels amant d’aquest del gènere de ciència ficció.  

 L’argument d’aquesta nova estrena de la NBC ens situa en un món postapocalíptic, on explicarà la vida d’un grup de supervivents que sense tecnologia ni electricitat (Internet, mòbils o tele) reconstrueixen de nou la societat (Fa olor de Lost). L’episodi pilot es troba en mans de Jon Favreau (director de les pel·lícules d’Iron man), els actors no són gaire coneguts, els papers principals són per Giancarlo Esposito, Billy Burke, Andrea Roth i Tim Guine, això podria ser el punt dèbil de la sèrie. Els coresponsables dels guions són el propi Abrams i Eric Kripke (Supernatural).
 

Esperem que no sigui una nova decepció com ha passat amb Undercovers i Alcatraz. S’espera el pilot per la tardor, s’emetrà els dilluns. Creuem els dits. 

Podeu  veure el tràiler aquí.

Puc dir sense equivocar-me que Cálico electrónico és una de les grans sèries que he seguit fidelment per Internet. Aquesta sèrie va iniciar al mercat espanyol dels websodis. Per aquells que feu cara de no saber què és, us puc dir que Cálico és una sèrie que només es podia seguir gratuïtament per Internet i es feia amb animació Flash, tot un mèrit. El protagonista, Cálico és l’antítesi dels superherois: baixet, grassonet i sense súper poders. És un súper heroi amb un gran toc d’humor espanyol i s’arrisca sense cap mena de problema a salvar la seva ciutat, Electronic City quan el criden. La seva veu, com a curiositat, és un combinat dels mites de l’humor caspós espanyol: Torrente, Florentino Fernández i Chiquito de la Calzada.

Niko en va ser el creador, va començar com a mascota d’una web de productes electrònics. Però va esdevenir un femonen viral de la xarxa, amb un públic molt fidel. Però va haver de tancar la paradeta després de 5 anys per falta de fons. Actualment, ha tornat gràcies al patrocini de Telepizza.

Aquesta renovada quarta temporada de Cálico electrónico ha començat amb una promoció molt intensa del seu primer capítol, que s’anomena Nikotxan. Continua fidel l'humor groller del personatge i, sens dubte, continua sent  l'heroi més inútil de tota la història. També l’acompanyen els personatges de sempre: Chacho Miguel, els nens mutants de San Ildefonso i Ardorín. Els enemics d’aquest capítol són l'Estela encobrada (una paròdia de Silver Surfer) i el Mercatus (una paròdia de Galactus). Tot comença de nou! Llarga Vida a Cálico electrónico.

Podeu mirar el capítol clicant aquí

Aquesta veritat és que allò millor a fer si es vol tenir una guàrdia tranquil·la, és oblidar-se del telèfon.

No pots anomenar-lo, no pots mirar-lo, ni tan sols pots pensar-hi.

Si caus en un sol d'aquests errors, ja has begut oli!

Indefectiblement el mòbil sonarà i treballar tocarà.

Dissabte 5 de Maig de 2012, 22:05 hores, per fi comença la pel·lícula "El sisè sentit" a la tele.

Ho sé, tothom l'ha vist.

Però resulta que jo no.

Al llarg dels anys per A o per B sempre hi ha hagut quelcom que m'ho ha impedit.

Avui les nenes dormen, la gossa ja està passejada i la Coca-cola i les crispetes calentones em criden.

És la vetllada perfecta fins que el meu inconscient em traeix:

-És estrany, aquesta tarda no has hagut d'atendre cap urgència. A veure si el mòbil no funciona.

Tan bon punt trec el telèfon de la butxaca dels pantalons, ressuscita i sona la melodia de les urgències!.

Ja hi tornem a ser! He trencat dues de les tres lleis universals dels que atenem mòbils d'urgència: hi he pensat i l'he mirat.

Mentre m'acomiado de les crispetes i de la pel·lícula (que -ara n'estic segur- mai podré veure), contesto la maleïda trucada.

La veu d'una jove angoixada m'explica que al seu gos s'ha enganxat una pota amb el cinturó de seguretat del cotxe del seu pare. No el pot desenganxar.

Intento tranquil·litzar-la mentre em demano com carai pot enganxar-se un gos a un cinturó de seguretat.

Li indico on està la clínica veterinària i li asseguro que hi serè en 10 minuts.

Quan arribo a la clínica, 8 minuts més tard, el gos, la noia i el seu novio ja m'hi estan esperant.

El gos udola, la noia plora i sanglota i el novio no deixa de repetir "Merda, merda, merda l'hem espifiat, el teu pare ens mata".

Entre udols, sanglots i "ens mata" dedueixo que:

a) El cotxe és del pare de la noia

b) Li han agafat el cotxe sense permís

c) Cap dels dos té carnet de conduir.

d) En Murray, el gos, tampoc en té de carnet.

D'acord, ni sóc el pare, ni el propietari del cotxe, ni policia, així que decideixo anar per feina i mirar-me el gos.

Efectivament un dit del Murray s'ha travat dins la tanca del cinturó de seguretat.

Dins del giny hi ha la ungla i part del dit que cada minut que passa es boteix més i més dificultant que el pugui alliberar

Em miro els nois amb cara de circumstància i els explico que tan sols hi veig una solució:

Trucar als bombers i que tallin la part de cablejat i fibra que uneix la tanca del cinturó al xassís del cotxe.

Els nois que ara em miraven atentament en silenci comencen de nou amb el seu bucle personal: ella sanglota i plora i ell maleeix el moment en que han tingut la idea de sostraure el cotxe.

Truco als bombers i 10 minuts mes tard el carreró de la clínica sembla Canaletes quan el Barça guanya un títol:

Han arribat els agents de circulació d'Andorra la Vella, els bombers en un camió XXL, la Policia i desenes de veïns surten al carrer i als balcons per veure què passa.

Us estalviaré les meravelloses idees que van sorgir de l'assemblea de veïns i cossos de seguretat de l'estat que es va organitzar de manera espontània per aportar solucions.

Us diré això si, que hi va haver final feliç.

No va fer falta ni tallar el cinturó ni el dit del gos.

Ara bé, va caldre anestèsia, una tona de lubricant, molta paciència, mil moviments d'estira-arronsa i un gir sobtat del dit i ungla del Murray.

Aquesta anècdota m'ha fet pensar en la de coses que estan pensades per salvar vides, facilitar-nos l'existència o aplanar-nos el camí i que per un conjunt de casualitats insospitades es poden convertir en un veritable perill.

No sé vosaltres, però des d'abans d'ahir em miro el cinturó de seguretat amb molt més respecte.

He passat del moviment automàtic de cordar-me'l en entrar al cotxe a fer-ho amb una cura extrema per evitar perdre-hi un dit o qualsevol altre apèndix del meu cos. 

Feia temps que no trobava cap sèrie que enganxés tal com ho va fer Prison Break o Lost, però Fringe es va superant dia a dia, fins a un punt inimaginable. Per aquells que no segueixin la quarta temporada de la sèrie americana no estriparé l’argument. Crec que la quarta  temporada es troba en un punt molt àlgid. Destacar sens cap dubte el suprem i descol·locant 4x19, una anada de pilota dels guionistes que van pensar que volien explicar un dels grans enigmes de la sèrie abans que cancel·lessin la sèrie, és un #OLETU!

Però com a boníssima notícia per als fans de la sèrie, la Fox ha decidit que Fringe renovi per una cinquena temporada, i ara sí, darrera temporada, amb 13 episodis, que serviran per lligar caps. Cal dir que la sèrie té una baixa audiència a la tele, però triomfa en la seva versió Electrònica, VCR. Cal dir que resisteix molt bé encara que els divendres  sempre ha sigut el dia en què fan sèries que es troben a la UCI (Firefly, Dollhouse). La Fox sap que poden fer grans coses amb una sèrie que aquesta temporada ha funcionat molt bé, tot i ser veterana.

Malgrat que va començar fluixa, queda el darrer capítol (doble), que es titula de Brave new World, com la novel·la d’Aldous Huxley (1931), que servirà com colofó d’aquesta temporada, esperem que sigui de forma magistral, com han fet darrerament. Queden 15 capítols que esperem que resolguin tots el que han deixat a la meitat.

Alguna cosa se’m trenca per dins amb un soroll eixordador que tot ho omple, que em colpeja violentament.

No hi sento, no hi veig.

Cremor als ulls on neix la salada humitat de camí capritxós que em recorre les galtes. Em manca l’alè sense esforç previ, se'm tanca la gola, m'ofego.

Necessito escapar d'aquesta cel•la, d'aquesta maleïda habitació on hi he deixat esperances durant mesos.

Habitació blanca d'hospital on hi vaig confiar allò que mes he estimat i que fa segons m'ha estat arrencat.

Surto a l'exterior, l’intensitat de la llum d’aquest Abril em cega.

Com pot ser que el sol tot ho ompli si trona dins meu?

Com és que tot continua si tu no hi ets? No hi ets.

Te n’has anat deixant-me orfe d’esperança.

Bufetada de realitat i exploto: hi torno a sentir, hi torno a veure.

Soc conscient dels gemecs apagats que se m'escapen mentre sangloto.

Creix per moments l’intens dolor d'aquesta ferida que sagna profusament.

Em poso a córrer.

Corro sense rumb.

Corro com si en posar frenèticament un peu davant de l'altre pogués deixar enrere la meva agonia.

No arribo gaire lluny.

El meu cos esgotat per la fugida i les llargues nits d'insomni m’obliga a parar.

Em deixo caure en un banc de fusta.

Ploro recordant els silenciosos acomiadaments per si de cas et paraves, per si no hi hauria mes dies per als dos.

Resto en aquest banc solitari panteixant i somicant una bona estona.

En recuperar l’alè els meus ulls topen amb l’entrada del metro.

Meno els meus passos escales avall fins l'andana.

Necessito fondre'm, necessito desaparèixer entre la massa humana.

Quan em barregi amb la gent potser el dolor també ho farà.

M’assec al seient del vagó totalment aliè a les mirades de curiositat, als rostres desconeguts que intenten esbrinar que s'amaga darrera la meva màscara de tragèdia grega.

El xiulet segons abans de tancar-se les portes neumàtiques no és avui un avís.

Avui es converteix en inici d'un viatge intern, en un tret de sortida d'una marató de sentiments.

El metro inicia el seu trajecte. Suau brunzit del vagó en lliscar sobre les vies.

Hipnòtic moviment de balanceig. Repenjo el meu cap a la finestra i deixo que els meus ulls patinin sobre el difuminat exterior.

No he tancat els ulls però et somio. Et torno a veure per primer cop.

Torno a descobrir, a reviure la teva mirada intensa, el teu somriure burleta als llavis. T'he enxampat escrutant-me i no acates el codi no escrit de comportament al metro.

No desvies la mirada en un intent maldestre de fer-me creure que no m'estaves observant.

T'aguanto la mirada desafiant però no puc contenir-me gaire i esclato a riure. La teva insolència, la teva seguretat, la teva cara de gamberra s'esdevenen també rialles.

Tornar endarrere.

El meu cap viu de passat.

Sóc feliç en aquest somni, em deixo portar.

Ínfim consol que em dona esperances, que em fa entendre que no t'he perdut del tot. Que et puc reviure quan ho necessiti.

Que mentre jo visqui viuràs en mi, amb mi.

Em descobreixo rient amb rierols d'aigua salada a la cara.

Per segona vegada t'he tornat a trobar al metro. M'has tornat a seduir.

El vagó s'atura. Hem arribat a la nostra parada, la que mena al nostre niu.

Avui no ens aixequem, restem asseguts mirant-nos.

Volem jugar a explicar-nos coses amb els ulls.

A somriure'ns amb amor, a mirar-nos amb desig.

No, avui no toca. No estem preparats per dir-nos adéu.

M'aixeco i feliç m'assec al teu costat.



P.D. Gràcies de nou a l'artistassa Montse Mallol pel dibuix que ilustra aquesta entrada.
Us deixo un enllaç al seu Blog:
http://montse.mayolmas.com/

Fa una setmana s’ha filtrat de forma viral a la xarxa de xarxes el tràiler i pòster d’una pel·lícula molt interessant, el seu nom, Looper, encara que molts mitjans de comunicació especialitzats l’han anomenat com la Matrix d’aquesta dècada, tal com va passar ja fa vora de 15 anys  amb la mítica pel·lícula dels Wachowski, han deixat anar un tràiler del tot enigmàtic i amb la mateixa ambientació. Sens dubte ha creat una expectació que promet força.    

Els  actors principals són dos grans actors Joseph Gordon-Levitt (Origen, la tercera entrega del Caballero oscuro) i l'incombustible Bruce Willis, el tràiler presenta una trama d’acció amb la ja comentada estètica Matrix, i amb un gir molt innovador de la història. De l'argument en sabem que en un futur no gaire llunyà es poden realitzar viatges en el temps, encara que s’hagin declarat il·legals. Joseph Gordon-Levitt és Joe, un assasí a sou amb molta fama i diners, al qual li encarreguen la missió de matar-se ell mateix  però d’aquí a 30 anys (Willis).

A la direcció, Rian Johnson, un director jove que va arrancar al cinema independent amb Brick (Amb el propi Joseph Gordon-Levitt), amb un gran èxit als festivals de Sitges i Sundance. Aquest director novell no va decebre anys més tard amb la comèdia Els estafadors.

L’estrena als EUA s’espera pel 28 de setembre. A part de Gordon-Levitt i Willis, també hi apareixen Emily Blunt, Paul Dano, Noah Segan, Piper Perabo i Jeff Daniels. Encara no hi ha dates per a l’estrena aquí.

Sens dubte, serà una pel·li que no deixarà indiferents els espectadors com ja va passar amb Matrix, esperen més material mediàtic.

Trailer: http://www.youtube.com/watch?v=5kGFyVKmqA0

-          Les  dues  produccions  de  Mr. Spielberg:  Terranova i Falling Skies han sigut els dos fracassos més sonats per la confiança que tothom hi havia dipositat. Terranova  quedarà com un Jurassic Park en capítols i de Falling Skies potser se’n farà una segona temporada, que no crec que aporti res de nou, a no ser que treballin el guió. 

-          Grimms: Una sèrie que sense dubte és original però a la gent no li acaba de fer el pes. Suposo que la gent ja no està per contes de fades. Però s’espera que tingui continuïtat.
 
-          Como conocí a vuestra madre, sèrie mítica que és desinfla a poc a poc com un globus. No  acaba d’agradar que no aparegui ja la dona d’en Ted Mosby (arquitecte) i que la trama no dóna més de si. Crec que és l’hora d’un Spinoff de Barney que  aixecaria una mica el que resta de la sèrie, podria ser Legendari!
 
-          The  Walking dead, la primera  part de la temporada ha sigut The Talking dead, literalment només han parlat i no han fet res, hem hagut d’esperar fins als dos darrers  capítols per donar vida a aquesta sèrie que es basa en un dels millors còmics que hi ha actualment.     
 
-          House.  Crec que  per  mi és com CSI, una  gran sèrie que va fer el boom en  aparèixer a les cadenes noves, Cuatro i la Sexta. Va tenir el moment de glòria i ara en la seva  darrera  etapa ha anat morint a poc a poc fins a un inesperat final. Sens dubte, el més interessant és saber si Hugh Laurie es podrà desempallegar de House en el seu  pròxim treball.
 
-          Personal Interest, ha mantingut l’essència de la sèrie, encara que és molt lineal és  prou atractiva per seguir treballant en una segona temporada amb més intriga, no crec que hagi causat una gran sensació però ha sabut mantenir-se.

-          Alcatraz:  Sèrie que manté l’esperit de Perdidos i Fringe, encara que li queda  una mica per pol·lir: l’actriu protagonista i la trama. Té molt de futur i aquesta setmana  s’estrena el gran final. Un gran triomf de JJ Abrams.
 
-          American Horror story: Sèrie revolucionària dels directors de Glee. Ha sigut el millor que s’ha pogut veure aquesta temporada, sens dubte ha sigut àcida, coherent i  trencadora.  Han  sabut mantenir el to de la història i els personatges són un punt molt positiu. Les trames han sigut molt ben desenvolupades i han creat una atmosfera  terrorífica que la deixa molt ben posicionada. Ja comença a rodar-se la segona  temporada.

Una altra que comença i amb bon peu és Madmen, seguint el tema de la publicitat viral ha començat de nou amb el Draping, gent emulant la pose del protagonista al sofà. Us en deixo un tast: http://draping.tumblr.com/

Per  petició expressa, Gossip girls  té  pinta  que  renovarà encara que  hagi  canviat de  canal. :)
 
Crec que han quedat poques sèries interessants. A veure què sobreviu a les retallades dels programadors.