AVUI
25º
DEMÀ
26º

Marc Juanati


Dimecres, 10.8.2011. 18:42 h

Pilota Picada (Part I)

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 9 vots )
valorar_carregant carregant






Són les 10:30 d'aquest vespre de finals de Juliol. Fa tan sols uns minuts que és negra nit.
Tot seria fosc dins del nostre bungalow si no fos per la tènue llum de la tauleta de nit de l'habitació de matrimoni.
En aquesta habitació hi estic confinat amb la dona i les meves filles.

Cada 5 segons guaito nerviosament per la finestra. Una munió de gent nua s'acosta cap a la nostra caseta de fusta.
La meva dona i jo ens mirem. Llegeixo la por en els seus ulls. Ambdós contenim el pànic que ens envaeix per tal de no assustar a les nenes.
Potser no venen a per nosaltres. Potser es paren al Bungalow d'abans o passen de llarg per parar-se al següent.
És una possibilitat que ara mateix entenc com a remota tenint en compte els fets que s'han anat desencadenant al voltant meu i de la meva família aquests dies. Dies de vacances que havien d'ésser de descans i pau.

La massa humana que se'ns acosta duu espelmes a les mans.
La meva ment aterrida em regala imatges del “Geperut de Notre Dame”. Concretament del moment on  una massa enfurida amb torxes a les mans s'acosta a la catedral per demanar el cap d'en Quasimodo.
No tenim escapatòria, així que quan sentim picar a la porta de la nostra caseta, els 7 ens despullem i capcots anem a trobar el nostre destí.

Potser abans del desenllaç de la tragèdia, us hauria d'explicar els fets que ens van menar a una situació tant desesperant.
Així podríeu jutjar per vosaltres mateixos si érem mereixedors dels càstigs que se'ns infligiren.
La proximitat dels esdeveniments i la vergonya que vàrem passar no em deixen veure de manera objectiva la voràgine d'aconteixements que ens engoliren.

Testimoni d’excepció dels extraordinaris fets dels que us parlo en va ésser el meu diari.
No se m'acudeix una manera mes directa i fidedigna a la realitat que reproduir-vos fragments de les entrades que en ell hi he anat abocant:

Dia 11 de juliol de 2011:
17:30h
He rebut avui una trucada a la feina on m'han comunicat oficialment allò que ja em temia.
L'incendi proper al càmping de somni on havíem reservat un bungalow, fa gairebé un any, s'ha vist afectat per les flames.
El Bungalow que teníem assignat s'ha malmès i no ens poden oferir una alternativa.
Sé que la noia que m'ho comunica no en té cap culpa però em sorprenc a mi mateix quan m’escolto entrar en còlera i cridar-la donant-li les gràcies per res.

Dia 12 de Juliol de 2011:
19:00h
Ens hem passat tot el dia amb la dona buscant per Internet opcions per salvar les nostres vacances en família.
Els càmpings clàssics estan plens desde fa mesos, i tot i que es mostren comprensius quan els explico la nostra situació desesperada, insisteixen en que no poden ajudar-nos però que resaran per nosaltres.

Les que no es mostren tant comprensives són les nostres filles quan els expliquem que no podrem fer les vacances amb les que havíem estat fantasiejant tots junts.
Mirant els seus ulls veig que les hem decepcionat i que ha arribat aquell punt en que el papa ja no és el “Súperpapa” que tot ho pot. Sabia que arribaria aquest moment, però sincerament creia que seria d’aquí a mitja dotzena d'anys aproximadament.

Dia 15 de Juliol de 2011:
12:30h
Neix l'esperança!!!!!!!!!!!!!!
En una web que m'ha regalat Google quan tota esperança estava perduda, he trobat un càmping ecològic a una zona costera de Catalunya. M'asseguren que per una cancel·lació d'última hora ens poden llogar una caseta del 17 al 31 de juliol.
No m'ho penso dues vegades i la reservo a l'acte.
Un quart d'hora desprès ja tinc feta la transferència de la paga i senyal que em sol·liciten. Amb un somriure d'orella a orella truco a la dona.

13:30h: DONES!!!!!! Hi ha una llegenda urbana que diu que un amic d'un amic d'un conegut, es va donar un cop molt fort al cap i com a conseqüència va entendre les dones durant 15 minuts i mig!!!!!!!.
A la meva li ofereixo unes vacances quan tot estava perdut i em contesta amb la desconfiança cap a la meva reserva!.
-Vols dir que no t'has precipitat?”.
GRGRGRRGRGRGRG!!!!!!

Dia 16 de juliol de 2011:
22:30h
Tot i que ahir li vaig dir que no ho fes, que un cop reservat ja ens ho trobarem, la Cristina (la meva dona) ha anat mes enllà de fer un cop d’ull a  la web del càmping ecològic (que té una pinta fantàstica) i ha estat buscant a fòrums de campistes opinions i experiències sobre persones que hi han estat.
Es veu que és un ressort molt nou i encara hi ha poques opinions a la xarxa. Malgrat això, la Cristina, me'n destaca una que m'inquieta una mica. Evidentment dissimulo i li’n trec importància.
La pregunta la fa una noia que ha d'anar al ressort ecològic i demana:
“Encara que el càmping sigui ecològic permeten que hi entrem carn per consumir-la?”.

L’entrada és de dos dies ençà i encara ningú ha contestat la seva pregunta.
Per tal de tranquil·litzar-nos  tiro de la Viquipèdia on hi busco les paraules “Turisme ecològic”:

“El Turisme ecològic o eco turisme és el conjunt d'activitats turístiques enfocades en les pràctiques sostenibles, la preservació i l'apreciació del medi (tant natural com cultural) que acull els viatjants. Encara que existeixen diferents interpretacions, en general el turisme ecològic es promou com a un turisme "ètic", en el qual també es considera primordial preservar el benestar de les poblacions locals, que es veu reflectit en l'estructura i el funcionament de les empreses/grups/cooperatives que es dediquen a oferir aquest servei”.

Amb tal de no quedar-me sense vacances jo sóc ecològic, ètic, benestador de poblacions, reflectidor d’estructures i funcionaments o el que fagi falta!.

Dia 17 de juliol de 2011:
16:00h:

MARXEEEEEEEEEEM!!!!!!
M'ha costat molt encabir l'equipatge, la parella, les nenes i la gossa al cotxe. Però ara que ja estic en ruta he de dir: OE! OE! OE! Als que treballen.........QUE ES FOTIN!!!! Jo ja estic de vacanceeeeeees!!!!!

22:00h:
Dificilíssim de trobar el puto paratge.
Les nenes han estat pesadíssimes amb els “quaaaaaaan faltaaaaaaaaa” i fins i tot una d’elles ens ha fet l'honor de vomitar.
Malgrat li he escridassat els insults mes crus dels que en soc capaç, la immutable veu del GPS no fa mes que repetir: “-Cuando pueda, dé la vuelta”.

22:50h:
En Dieter (l'amable recepcionista), ens fa els tràmits pertinents de benvinguda: Identificació, fotocòpia dels nostres passaports i entrega de la clau de la nostra llar de vacances.
De sobte sense cap mena d'avís previ, comencen els fenòmens paranormals.

En Dieter sense perdre el somriure ens insta a que “voluntàriament” li donem qualsevol tipus de carn o peix destinat al consum propi perquè el custodiï fins el moment que abandonem les instal·lacions vacacionals.
Mentres ho rotulo tot amb el meu nom i cognoms, se m'acudeixen varis insults i paraulotes que rimen per rima malsonant amb veganisme.
Hi deixo packs d'embotit ibèric, pernil dolç a les fines herbes i la botifarra que havia d'acompanyar a les seques. Seques que si que em deixen entrar.

Sense donar-nos temps a que ens refem de l'ensurt, ens assenyala una línia vermella gruixuda al terra a l’extrem de la sal.la on estem situats i ens anuncia que desde la línia cap a dins de les instal·lacions s'espera de nosaltres que respectem la naturalesa ecològica, vegetariana i naturista del càmping.
En veure que no entenem del tot allò que ens està explicant, ens assenyala un cartell enclavat just a sobre d’uns canviadors amb cortina on despullar-se.
Al cartell?: “Si Us Plau respecteu la norma de nuesa integral mes enllà de la línia vermella”.

23:00h:
Les nenes estan encantades corrent despullades a la plaça de terra i arbres fruiters que hi ha davant del porxo de la caseta. La nostra és la caseta número 10.
En aquesta esplanada on s’aixeca la nostra llar temporal hi ha 12 casetes rodejant  l’esmentada placeta.
El porxo de cada caseta dona de cara a la plaça, de tal manera que des del teu porxo pots controlar visualment tot detall que s’esdevé a la mateixa plaça o en cada un dels porxos.
L’habitatge té 2 habitacions, un WC, i una cuina menjador força gran.
En cada una de les estances hi ha finestres generoses per les que es pot veure l’interior de la caseta que tens a cada costat de la teva.
Em sento nu.
MERDA! no tan sols me’n sento metafòricament ,sinó que n’estic de despullat!.

Dia 18 de juliol de 2011:
01:15 a.m.:
No puc dormir! He sortit nu a tancar els maleïts porticons de fusta que, com no!, solsament són accessibles desde l’exterior de la casa.
Creia que era una bona hora per fer la maniobra ja que no quedava ningú als porxos. La gent deu ja dormir nua al seu llit de nudistes en aquest collons de càmping nudista!.
Gairebé ho aconsegueixo!. Sols em quedava tancar els porticons d’una habitació quan la veu greu del guarda de seguretat m’ha sorprès:
-Bona nit. Sóc en Jan, el guarda del càmping. Heu entrat avui oi?.

L’educació que malgrat situacions desesperades com aquesta encara funciona en mode automàtic, ha fet que giri tot el cos cap a ell per mirar-lo a la cara. M’he girat dècimes de segon abans d’adonar-me que vaig nu i abaixar ràpidament les meves dues mans per tapar-me les vergonyes penjants.
Però ha estat  la visió d’aquest home d’uns 50-55 anys amb gorra similar a la que duu la Guardia urbana amb la paraula “Vigilant” brodada en daurat, la que m’ha fet xisclar de por.
De coll cap avall l’home no duu res mes enllà de les seves eines de feina. Les duu penjades amb corretges de pell negra al cos: un joc de manilles, un walkie Talkie, i una porra. Sembla una versió mes vella i panxuda del típic noi que es disposa a fer un striptease en sortir del pastís de comiat d’una soltera.
En tot cas en Jan per manca de roba que treure’s, no pot fer cap mena d’estriptís a menys que es tregui la gorra de manera sensual.
No puc evitar el xiscle que s’escapa de la meva gola i les llàgrimes que baixen rodolant per les meves galtes. Corro cap a la porta de la meva caseta.

04:45 a.m.
Segueixo mirant el sostre de l’habitació de matrimoni. No vull tancar els ulls. L’imatge d’en Jan, el guarda, em tortura cada cop que tanco les parpelles.

Dia 19 de Juliol de 2011
23:15:
Les nenes fa una estona que dormen. Estan rebentades d’haver corregut tot el dia d’aquí cap allà.
Han anat a la piscina, han donat de menjar a les gallines, als conills i a l’euga “Princesa”.
Han collit ous ecològics, han muntat a lloms del poni i els han donat un parell de voltes a les instal·lacions del càmping damunt el carro que estirava el cavall “Simba”.
Encara ara volien anar a veure les granotes que a la nit cacen mosquits a la bassa sobre els nenúfars, els peixos taronges que neden aliens al que els envolta a l’estany ecològic i mirar les estrelles.

Peixos, granotes, euga, gallines, piscina, estany i un mai acabar de coses que no hem vist ja que amb la Cristina encara a aquesta hora no ens hem atrevit a sortir fora de la caseta. Maleïts salesians! em van ben enclavar dins del cervell el concepte del pudor a l’exhibició de la pròpia nuesa!.

La dona i jo hem muntat el gabinet de crisi a la taula de la cuina del menjador.
Ens estem fregint. Ens hem vestit de dalt a baix.  Mitjons, sabates i jaqueta d’entretemps com a mesura de protesta i dignitat davant la norma d’anar en pilotes que ens ha estat imposada. Potser haurem d’anar nus fora de la caseta (ja en parlarem) però dins el nostre bungalow tot déu anirà vestit!.

Dia 20 de Juliol de 2011
01:15 a.m.
Fumata blanca: Havemus papa.
La meva dona i jo hem pres una determinació desprès d’arribar a la mateixa pregunta que li fas a la parella quan t’acaba anunciar que et deixa per un altre: “-Que te ell/ella que no tingui jo?”
Doncs això: que tenen ells que no tinguem nosaltres? Res!. Tenim el mateix!
Venim de la mateixa fàbrica homes i dones. Encara que amb mes o menys extres i mes o menys tunejos que ens apliquem a posteriori.
Com que veiem clar que no podrem canviar la situació fora del bungalow, demà plantarem cara a la vergonya.
Sortirem agafats de la mà amb el nostre millor somriure cap al paradís de la pilota picada.

P.D. També ho fem perquè ens fa vergonya haver de demanar a les nenes que ens portin queviures i aigua amb els que alimentar-nos.
Ja els han preguntat diverses vegades: “-Maca, que es troben bé els teus pares que no han sortit de casa des que vau arribar?”.

Dia 20 de Juliol de 2011
09:30 a.m.
Hem agafat aire i hem sortit donant alegres saltirons a l’exterior.
Ens hem sentit alliberats de prejudicis i contents de que el sol ens escalfi el cos. TOT el cos.
L’alegria ha durat poc i el somriure se’ns ha convertit en una ganyota quan des del porxo del costat una veu ens ha cridat: “Hombreeeeeee, si són els veterinaris!”

Mentres em girava per  veure a qui li havia estat designat el Bungalow immediatament adjacent al nostre (l’onze), m’he preguntat que carai dec haver fet perquè un ésser superior em castigui amb tant d’humor cínic, àcid, sulfúric......amb tanta mala llet vamos.

Quina probabilitat hi ha de que et toqui en un càmping nudista, vegà, ecològic i reciclable el pediatra dels teus fills i la seva família a la caseta del costat?.

No havia encara parat el moviment rotatori del meu cos per deixar de donar-li l’esquena i oferir-li estrènyer la mà que he tornat a recordar la meva nuesa recent adquirida i encara no assumida. Així que no he parat on tocava  l’esmentat moviment rotatori amb la mà estesa. He passat de llarg i he seguit rotant fins donar-li de nou l’esquena a la vegada que m’he encongit en un intent infantil de tornar a amagar el meu hiperexposat aparell reproductor.
Dec haver fet el moviment amb una gracilitat, frescor i naturalitat envejable, ja que el pediatra s’ha pensat que ha estat una manera original de saludar en plan torero. Tant és així que quan l’he tornat a mirar, ha deixat anar un sonor “-Olé!”, ha posat els índexs de cada mà al damunt del seu cap a mode de banyes i ha començat a bufar com un brau.
He buscat ajuda en la meva dona, que hauria d’haver estat  immediatament al meu costat, però la seva mostra de suport m’ha arribat com un “PUM!, Tchlack! Tchlack! FRRRCH!”. Onomatopeia que reprodueix de manera fidedigna al soroll que fa la porta del nostre Bungalow nº10 en tancar-se bruscament, passar la clau dues vegades i rematar-ho apuntalant el pany amb una cadira.

lectures 11822 lectures       comentaris 4 comentaris

publicitat

Comentaris

comentari
4 - MAURICI
ENCAMP
11 d'agost de 2011, 10.05 h

AIXO AIXO, el pediatra de urgencies del meu fill, el meu veterinari, vaya imatge mes maca els dos a pel per aquet mon de deu i miranse als ulls, ummmmmm que macos devieu estar els dos.

comentari
3 - Marc Juanati
10 d'agost de 2011, 17.21 h

Ups! (de nou)

Crec que són una mica verborreic. Potser el problema és que no cap tot el text. Ho consulto i us ho arreglo. Sinó aquest vespre faig part I i part II.

Ho sentoooooooooooooo

comentari
2 - Marc Juanati
10 d'agost de 2011, 17.15 h

Ups!
Ha estat un error involuntari.
No us diré la típica excusa de "Error informàtic".
Us he de confessar que el tio que tinc tancat al traster del garatge ja no escriu els textes com abans.
Avui si de cas el deixo sense menjar. QUE N'APRENGUI HOME JA!

Ara us arreglo el final.

Gràcies per llegir-me i haver-me reclamat el que falta.

comentari
1 - noe
Encamp
10 d'agost de 2011, 16.03 h

i? ara què????? no em pots deixar així!!!!!!??????
Què va passar?????
( un dia t'explicaré les meves aventures 100% reals en una secta d'estiu)

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
publicitat

Perfil

Marc Juanati logo rss Hi ha alguna cosa mes sana que una poma, una crema de carbassa o una sopeta d'arròs?.

I tant!: riure's d'un mateix 


Arxiu



Altres blogs




rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Mòbil

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d\'AndorraDirecte

© AndorraDirecte, 2009
some rights reserved