Dijous, 12.5.2011. 06:30 h

L'Ogre

He hagut d’obrir armaris, regirar calaixos, passar escombres per sota dels llits i apartar cortines per demostrar que no hi eren.
Encendre llums, obrir finestres i cridar “fora ara mateix!” per si de cas n’hi havia algun, foragitar-lo.
He ofert armes a les meves filles per que dormin mes tranquil·les i per si el fatal encontre es dona, que puguin defensar-se d’ells.
Llanternes, escombres, mirallets o cabeces d’alls s’amunteguen als seus llits frisant ser emprats en batalles nocturnes.
M’he fet farts de assegurar, jurar i perjurar a les meves filles que no existeixen.
Desenes de nits m’he quedat adormit abraçant a una d’elles per protegir-la de l’amenaça.
El problema és que no sols existeixen sinó que campen entre nosaltres.
No sé els fantasmes, ni les presències del mes enllà o els esperits dolents, però el que si que sé és que els ogres existim!.

Els ogres existim, però no ens alimentem de nens. No es la seva tendra carn el que busquem. No son les seves ànimes el que desitgem.
Si no ens alimenten de nens, aleshores amb que ens nodrim els ogres?
Ho fem a base de cansament, de rutines, de frustracions i d’incomprensions. De decepcions, de presses, d’il·lusions trencades i de traïcions a un mateix.

Els ogres també vam néixer nens fa una eternitat. Com nens vam jugar, com nens varem riure i per sobre de tot com a nens vam somiar.
Jocs que oblidàrem, riures que se’ns feren estranys i somnis que se’ns van rovellar en contacte amb el pas del temps.

Com mes em miro les meves filles, mes enveja tinc. 
Quan vaig perdre jo aquesta espontaneïtat? Quan va ser l’última vegada que vaig explicar amb els ulls brillants per l’ il·lusió una anècdota que m’havia passat?
En quina ocasió vaig contraure el virus que començaria el procés de conversió?
Potser se’m va infectar aquella esgarrapada que em va fer assabentar-me que els reis i el papa Noel no existien?
I si va ser aquella ferida tant lletja que em va aparèixer al cor quan el meu primer amor no em va correspondre?
Desprès va venir aquell riure que vaig contenir per por a ser mal interpretat.
Mes tard vaig presenciar aquella injustícia a classe contra un company i malgrat que vaig intentar defensar, no vaig poder evitar.
Perdre una germana va ser una mina antipersona. Esclatar en mil bocins. Haver-me d’aixecar i recollir-me tros a tros per tornar a reconstruir-me, a reinventar-me una manera de sobreviure a una cicatriu que encara avui a estones sagna.
Poc a poc a mesura que la meva innocència i la meva espontaneïtat  van anar-se fent fonedisses, l’ogre que hi ha en mi va anar prenent forma.

És en la manca de paciència davant una de les meves nenes quan l'ogre es percep.
És en cridar-les, quan em veig emmirallat com a ogre a la seva cara.
És en oblidar quelcom que els havia promès on puc veure que em creixen pèls llargs, gruixuts i negres al cos.
És en contestar de manera absent i automàtica preguntes que em formulen, que se m'endureix i torna verda la pell.

Avui m'he promès lluitar amb totes les meves forces contra la natura de monstre que tinc dins. Intentar enquistar-la dins meu en algun racó perquè no molesti.
Provar de vomitar-la, o tal vegada eliminar-la del meu cos en una d'aquelles rialles que et deixen sense al·lè.
M'he promès riure mes i lamentar-me menys.
Abraçar mes les meves filles. Escoltar-les amb atenció. Fer-les riure fins que llàgrimes brollin dels seus ulls o em demanin amb la veu trencada per la rialla que pari.

M'he escrit amb bolígraf al palmell de cada mà "ogre", però us necessito també a vosaltres perquè em recordeu la meva condició.
Si us plau, si em veieu pel carrer anomeneu-me “Bestia verda” en creuar-nos.
Si coincidim a la caixa d'un supermercat xiuxiuegeu-me a cau d'orella "Monstre".
Si em descobriu dins un ascensor, encara que la resta dels ocupants us mirin estranyats, grunyiu-me!.
Us prometo un ampli somriure i amb alta probabilitat una rialla.
Necessito recordar i que em recordeu cada dia el que sóc i que la conversió a ogre es pot parar e invertir.
Treballaré per tornar a ser un nen, per riure amb ganes i fer riure a altri.

Aquesta és la meva declaració d'intencions i el començament de la meva croada personal contra els ogres.
Aquesta nit quan les nenes em reclamin com a guarda personal de la seva seguretat nocturna, els explicaré que he ferit de mort l’únic ogre que els podia afectar, fer enfadar, desil·lusionar o decepcionar. I que espero en breu, quan el monstre estigui mort del tot, que junts podem anar a enterrar-lo o a escampar-ne les cendres a la mar o simplement a oblidar-lo en unes vacances en família.