Amics Rinotilexiamaníacs, esteu d’enhorabona! 

        Ja no cal que us amagueu per gaudir lliurement de la vostra passió. L’eminent pneumòleg Austríac Friedrich Bischinger afirma que la Rinotilèxia, l’acte d’extreure’s mocs del nas amb el dit o altres objectes, és d’allò mes beneficiosa. 

        Explica que els dits poden accedir a llocs on no es pot arribar amb un mocador, mantenint per tant, les fosses nasals mes netes. llegir més

       Als homes se’ns ha de prohibir, per llei, anar a la universitat.

       Si volem sobreviure com a població, és del tot imprescindible.

       La discriminació positiva envers les dones ha d’ésser una prioritat absoluta de tot govern. Cal recórrer a la ciència. S’ha de posar l’Eugenèsia al servei de l’espècie.

       En Francis Galton, el pare de l’Eugenèsia moderna, no s’equivocava proposant una selecció artificial de l’espècie humana. llegir més

          En Kenneth Guillespie, anglès de 64 anys i resident a Blackburn, Anglaterra, plora desconsoladament sobre la neu. Sense camisa i amb els pantalons i els calçotets a l’alçada dels turmells, intenta reconstruir-la. Prova de reenganxar els seus membres, fixar els annexes corporals al tronc. La seva estimada, desmembrada i esberlada s’escampa sobre la neu. Tot esforç és inútil. Com més ho intenta, més es desfà, ella, als seus dits. 

          L’anglès besa apassionadament la pastanaga que era el nas de la seva amant mentre llàgrimes li rodolen galtes avall. llegir més

      —Potser si t’explico l’episodi mes vergonyós de la meva vida em perdonaràs. Sempre m’has retret no ser un pare proper. I de fet així ha estat. Ho he fet de manera conscient. Creia que era el millor per a tu. No volia que et convertissis en un home dèbil. A la vida són els forts els que se’n surten sense perdre-hi masses plomes. M’adono ara, quan se m’acaba el temps, que sense tu al meu costat res d’allò en què he cregut, té sentit. Fill, el que ara et narraré no li he explicat mai a ningú. llegir més

     Cada dia els infants han de buscar i perfeccionar estratègies per defensar-se. La necessitat diària de supervivència en una escola o guarderia els hi empeny. Sovint, quan les senyus no miren, els individus mes forts s’aprofiten de la seva superioritat física. Com a pare d’un repòquer d’asos, ensenyo tàctiques militars a les hereves. Així poden, arribat el moment, defensar-se amb contundència i eficàcia de qualsevol atac. 

     Junts hem trobat el mètode definitiu. llegir més