I corria el 1976 i la Patty Boyd no es decidia...
Era una nit important, no hi havia manera que triés entre una munió de vestits.
Davant el mirall del provador de casa seva es canviava una i altra vegada de roba.
Quin vestit faria tombar els caps dels homes amb desig i el de les dones amb enveja?
La Patty era la novia de l'Eric.
L'Eric en pocs minuts compartiria escenari amb Paul Mc. Cartney en un tribut a Buddy Holly.
Feia dies que ella es descobria somiant en el moment en que entraria al gran teatre de bracet de l'Eric passant a ser ella també el centre d’atenció de la gent. llegir més

Tots els que hem estat alguna vegada a càrrec de l'atenció d'un telèfon d'urgència coincidim en que hi ha una veritat universal.

Aquesta veritat és que allò millor a fer si es vol tenir una guàrdia tranquil·la, és oblidar-se del telèfon.

No pots anomenar-lo, no pots mirar-lo, ni tan sols pots pensar-hi.

Si caus en un sol d'aquests errors, ja has begut oli!

Indefectiblement el mòbil sonarà i treballar tocarà. llegir més

Quan finalment t'alliberes del teu cos, el terra s’esfondra als meus peus.

Alguna cosa se’m trenca per dins amb un soroll eixordador que tot ho omple, que em colpeja violentament.

No hi sento, no hi veig.

Cremor als ulls on neix la salada humitat de camí capritxós que em recorre les galtes. Em manca l’alè sense esforç previ, se'm tanca la gola, m'ofego.

Necessito escapar d'aquesta cel•la, d'aquesta maleïda habitació on hi he deixat esperances durant mesos. llegir més

No ha estat desprès d'un sopar romàntic, no em trobava envoltat d'espelmes perfumades, ni era en un lloc especial. Res de paratges únics.

El fet és que m'he desvirgat de manera força brusca, poc romàntica i ràpida.
He hagut de fer cua abans, i aguantar mentre realitzava l'acte, els comentaris dels que esperaven el seu torn.
Aquests impacients no han deixat de recordant-me cada 2 minuts:
-No t'hi apalanquis que estem fent cua darrera teu eh?

Doncs això, que ja no sóc verge pel que fa a veure una peli en 3D. llegir més

Fosca nit, boira, llamps i trons.
Entre llamp i llamp amb prou feines veig el camí davant meu.
Carretera secundària que no conec i que probablement mai ha sortit als mapes.
Els que hi han passat algun cop reconeixerien solament davant algú que ara hi camina, que també la van creuar.

La brúixola no em funciona, el GPS perd el senyal, els núvols de tempesta no em permeten veure l'Ossa Major per orientar-me.
Sols em queda aquell recurs antic com la vida: la intuïció!
Vent gèlid, coïssor a la cara dels trossets de glaç amb els que l'aire m'agredeix. llegir més